La casa de les Punxes

Pugem pel Passeig fins a la Diagonal i trenquem a la dreta. Observem la impressionant edificació que tenim davant, és coneguda com La Casa de les Punxes.  És un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Inscrit entre els carrers de Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal a l'Eixample de Barcelona. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener de 1976. El seu nom es refereix a les seves capules que hi ha a dalt, que són formes de punxes.

Una vegada em fet la foto a la casa de les punxes, seguim per la Diagonal buscant el carrer Paul Claris. La veritat es que ens va costar molt en trobar aquest carrer perque la gent ens enviava cap a baix i unes altres cap a dalt, fins que ho vam trovar gracies a que ens vam trovar a un altre grup i ens van ajudar a trovar-lo. Una vegada ja per fí l'hem trovada, observem a la banda del mar la casa del baró de Quadres. Vam entrar, pero només estaba el recepcionista i li vam preguntar a ell les preguntes que teniem sobre aquesta casa. La seva funció actualmente es una sala d'exposicions, la cual abans tenia relació entre Espanya i els Països Asiátics.



Una vegada em sortit de la casa del baró de Quadres, continuem fins al carrer Bruc, girem a la dreta fins al carrer Valencia i de sobté vam veure que al xamfrà d'aquests carrers hi ha un edifici molt curiós. És un conservatori superior municipal de la música 1916, el seu arquitecte va ser Antoni Falaguera i Sivilla  (1896-1945).
Ara, seguim el carrer de l'Almirall Roger de Llúria, es diu almirall perque el militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona on va arribar amb el seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran». Fou el més famós i victoriós almirall de l'Armada Reial durant el regnat de Pere el Gran. Roger de Llúria s'accentua perque és aguda acabada en vocal. Una vegada em passat per aquest carrer vam trencar cap a l'esquerra.
El modernisme català va tenir una àmplia difusió en totes les capes socials, i bona mostra d'aquesta que és l'extraordinària quantitat d'obres populars marcades per l'estil modernista.

En arribar al carrer d'Aragó, vam trovar l'església gòtica de la Concepció. Vam entrar-hi al claustre, pel carrer de llúria i en els panells vam trovar la seva historia:
 Està situada en la Pl. Orquinaona, carrer jonqueres. Va ser traslladada al final del s. XVIII i al principi del s. XIX, la van trasladar perque la ciutat es feia cada vegada més gran.
Per el mateix carrer vam anar a l'illa que hi ha entre les travessies de Consell de Cent i Diputació. Vam veure la construcción de la mansana de la discordia.
Per el Passatge de Permanyer n'hi havien aquests tipus de cases:

Casa Amatller :

     



 Casa Lleó Morera:


Casa Batlló


Casa Mulleras i casa Bonet:


Una vegada que vam acabar això, vam sortir pel carrer Pau Claris, que va ser una capellà, però es va dedicar també a    fou un polític i eclesiàstic català i el president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors. El 16 de gener de 1641, proclamà la República Catalana sota la protecció de França, vam trencar a la dreta i vam pujar al Consell de Cent, vam girar a l'esquerra fins al Passeig de Gràcia.