Son las páginas que hemos podido buscar información
dijous, 20 de juny del 2013
dimecres, 19 de juny del 2013
Entrevistes
Ja que els altres días no vam poder fer les entrevistes, vam fer tres quan vam anar a la Sagrada Familia.
Li anavem pregruntan a persones que passaben per allá que semblaven estrangeres, pero la malloria eren alemanys, llavors ens deien, en el seu idioma, que no ens entenien.
Llavors van sortir de visitar la Sagrada Familia per dins unes noies molt maques y amb cara de simpatiques. Li vam preguntar si parlaven Angles, ja que els altres no sabien, i.... SI! Si que parlaven angles!
Una vegada vam terminar aquesta entrevista a aquestes noies, vam veure mes noies que parlaven en angles, llavors vam aprofitar i també li vam fer l'entrevista a elles. En teoría només es pot posar una entrevista, pero aquestes també en semblen interesants, ja que una de elles sap parlar molt bé l'espanyol.
Li anavem pregruntan a persones que passaben per allá que semblaven estrangeres, pero la malloria eren alemanys, llavors ens deien, en el seu idioma, que no ens entenien.
Llavors van sortir de visitar la Sagrada Familia per dins unes noies molt maques y amb cara de simpatiques. Li vam preguntar si parlaven Angles, ja que els altres no sabien, i.... SI! Si que parlaven angles!
També lis vam demanar una foto, ja que ens feia molta ilusió.
 |
INTRODUCCIÓ
Som un grup de 4 noies de l'IES la Mallola: la Cristina, la Saskia, l'Alma i la Sara. Com cada any, a final de curs es fa un crèdit de síntesi del qual som el grup 11.
El crèdit "Coneixer Barcelona" té com ha objectiu:
- Aprendre ha moures per Barcelona.
- Coneixer tots els barris i edificis més famosos de Barcelona.
- Veure les obres arquitectòniques més famoses com les de Gaudi, Domench i Montaner,...
- Coneixer la historia de Barcelona amb els seus edificis i barris mes famosos.
Durant aquests quatre dies hem fet 4 recorreguts diferents per Barcelona que són:
- El Barri Gòtic
- Les Rambles
- L'Eixample
- Monjuïc
Amb l'ajuda d'un dossier i amb el nostre sentit de l'orientació hem anat trobant tots els indrets més famosos i bonics de Barcelona.
Esperem que us agradi el nostre blogger ja que li hem dedicat molt molt d'esforç i de temps.
Barrio Gotico
Ver mapa más grande
Introcuccion
Quedamos muy pronto en la parada de tranvía de Can Rigal, cogimos el tranvía hasta Palacio Real, aquí cogimos el metro L3. Nos quedamos en la parada de Cataluña, y ahí estaba la fuente de Canaletes. En aquest punt ens vam trabar amb el porfessor..
Después nos situamos en el vello medio de la plaza de Catalunya, mirando dirección a la montaña suben dos paseos que son los más antiguos de la cuidad.
Miramos un tiempo lo que había alrededor de la plaza, arriba
del todo del edificio del banco había un
personaje mitológico .
Es la representacion de Dios Greco- romanicoLa zona por donde estaremos este dia se llama barrio gótico, porqué su arquitectura es de estilo gótico. Llegando a la banda del mar de las Ramblas, hemos visto una escultura dedicada a Colom.
Cristóbal Colom, era una persona muy conocida por el alrededor del mundo, por ser uno de los que conoció América en la inscripcion que habia ponia " commemoración del IV centenario del descubrimiento de America. Octubre de MDCCXCII.
Luego subimos toda la rambla dirección a Hard rock café, porque a un costado había una calle pequeña que nos llevaba a una plaza pequeña, es plaza se llama Ramon Amadeu.
Ramón Amadeu nacio en el Barcelona en 1745, recidio en esta ciudad hasta el año 1809, que se dio a la fuga perseguido por los francesos a Olot.
Después fuimos a la iglesia que teníamos delante de que es la iglesia de Santa Anna, pudimos observar que era de estilo gótico romano, porque tenía objeto y elementos góticos ( arcos en punta y otros…) y romanos( como por ejemplo la vuelta de cañón)
El pequeño claustro envuelto de arcos apuntados, tenia en su centro un pozo y una piedra que tenia grabada una cruz.
Despues salimos por la calle de santa anna, íbamos dirección a la calle Bertrellans, donde tuvimos que contar las farolas que habias, eran siete. Luego de contar las farolas caminamos unas cuantas calles hasta llegar a la plaza de la vila de Madrid. En la plaza había como tipo de tumbas de la época romana.Paseo del Duque de la Victòria
Cogiendo el Paseo Duque de la Victoria, al fondo, tirando a la derecha, por la calle Duque de la Victoria y de
nuevo, a la derecha, llegamos a la calle de la Portaferrissa. Si se llama así es por la impresión que causó la puerta noble y sobre todo potente que cerraba la abertura que allí daba a la Rambla, al aparecer realzada con unos herrajes formidables. Otro elemento reforzaba, por si hiciera falta, su relevancia: una de las barras de hierro la tenían como medida longitudinal de contraste para la cana destral. Seguimos caminando toda esta calle hasta un poco antes de llegar a la Rambla.
Vimos una calle muy pequeña, estrecha y oscura, era la calle de Petritxol, una de las más típicas y entrañables. Hace muchos años, pero muchos de verdad se escondían ingenios y pasiones detrás de estos bancos. De esta época ha quedado un cierto gusto por el arte y por buen gusto en muchas de estas tiendas. Entramos en una pero no compramos nada, porque entre nosotras ninguna tenía hambre. En esta calle habían tres paredes formadas de baldosas que tenían escrito: De llevant i de ponent, tot el dia hi passa gent; de quan encara era nou i romantic el dinou; pel balco veus tremolar l'ombra d'angel guimera.
Encontramos los personajes celebres relacionados con esta calle, que son: Joan Magriña y San Román, Mauricio Serrahima Pala, Lluís Serrahima Camin, Joan Anton Maragall noble, Maurici Serrahima i Bofill. Continuamos a la derecha hasta llegar a la plaza del Pino, se llama así por un árbol, un pino, que hay en medio de la plaza. La iglesia que tenemos delante es la iglesia del Pi de estilo gótico. Luego encontramos la plaza de Sant Jose Oriol, justo al lado de la del Pi.
Salimos a la calle de l'Ave María, descubrimos que el idioma de esta calle era el Latín, que és importante para nosotros ya que nuestra lengua proviene de él. Al final a la derecha por la calle de Banys Nous, que se llama así porque cuando la ciudad se comenzó a hacer grande pasaron los baños a esta calle. Hemos encontrado pequeños comercios , joyerías, pequeños supermercados y restaurantes. Cuando llegamos a la calle del Call, nos informaron que el Call era el barrio judío, encontramos una pared de la antigua muralla de Barcelona, nos dimos cuenta por el tipo de piedra que la forma. Tenia marcas de los impactos de las balas. Y los fanales que hay son iguales que en los que vimos en otra calle anterior, lo que pasa es que en uno es con cristas transparente y otro no tiene nada, solo la estructura.
nuevo, a la derecha, llegamos a la calle de la Portaferrissa. Si se llama así es por la impresión que causó la puerta noble y sobre todo potente que cerraba la abertura que allí daba a la Rambla, al aparecer realzada con unos herrajes formidables. Otro elemento reforzaba, por si hiciera falta, su relevancia: una de las barras de hierro la tenían como medida longitudinal de contraste para la cana destral. Seguimos caminando toda esta calle hasta un poco antes de llegar a la Rambla.
Salimos a la calle de l'Ave María, descubrimos que el idioma de esta calle era el Latín, que és importante para nosotros ya que nuestra lengua proviene de él. Al final a la derecha por la calle de Banys Nous, que se llama así porque cuando la ciudad se comenzó a hacer grande pasaron los baños a esta calle. Hemos encontrado pequeños comercios , joyerías, pequeños supermercados y restaurantes. Cuando llegamos a la calle del Call, nos informaron que el Call era el barrio judío, encontramos una pared de la antigua muralla de Barcelona, nos dimos cuenta por el tipo de piedra que la forma. Tenia marcas de los impactos de las balas. Y los fanales que hay son iguales que en los que vimos en otra calle anterior, lo que pasa es que en uno es con cristas transparente y otro no tiene nada, solo la estructura.
BARRI GÒTIC
En la calle pitado hacia abajo hay una bonita catedral de estilo gótico que fue construida en el S. XIII y fue de un estilo modernista. Más abajo están las casas de Canónigos las columnas que tiene se construyeron en el S. XIV que fueron construidas por Luis Ddaomenech y Montena, hoy en día es un museo de historia de la ciudad y las columnas son los restos del templo Roma de Barcino.Después de haber terminado todo esto tuvimos volver a la calle de la Piedad, alli nos descubrimos un palacio y las funciones que hacía en Cataluña eran por ejemplo una sala de consejo de justicia, los archivos de la ciudad y de la Corona de arago ...
Y hasta 1994 era la sede del Archivo de la Corona de Aragón porque s'havian traslledat.
Al final de la plaza llegamos donde un edificio muy alto alla nos encontramos los nombres de los edificios históricos que son: museo de his de la ciudad, la capilla de Santa Agata y el Palacio Real Mayor. El salon del Tinell en la Edad Media el rey tenía la función de celebrar los actos en aquel salón. En esta plaza se produjo un hecho hisoric que fue que recibieron a Colón en aquella plaza.
En la Genralitat i en l'Ajuntamen vamos localitzar:- Les facanes que eren dos estaues que antiguamente governaven.
- I a la de la generalidat la de Sant Jordi patron de la nacionaldat.
En la façana moderna de la generaldtat se expone una Sant Jordi por que es la reclamacion de la republica catalana dentro de la federación iberica i la llegada del president de la Generalidat a l'exilio.
Barri Gòtic
Después tuvimos
que ir a la paralelo por la calle que habíamos
venido que hay el
Jaume I, que nos llevo hasta la plaza el Ángel por esta plaza pasa la vía layetana tuvimos
que averiguar quiénes eran los Layetanos.
Los Layetanos era un pueblo íbero que habitaba en la costa de la provincia de Barcelona, entre los ríos Llobregat y Todera.
Esta vía
es la más moderna de la zona fue abierta
para unir el eixample con el
puerto. Teníamos que vigilar bien con los semáforos, solo
cruzar la carretera cogimos una
calle que empezaba hacer un Angulo 45º Graus con la vía layetana, era la calle de Argentería. Acabábamos de entrar
en el barrio de la Ribera, que habían pequeñas calle con nombres de oficios o de grandes familias esta calle
era la antigua calle del mar y donde vivían las antiguas familias de las ciudad. Cuando llegamos a los números
64 y 66 encontramos la plaza de la
façana.
Después
tuvimos que ir al final de la calle y nos encontramos la iglesia de Santa María
del Mar, Esta iglesia fue el centro
espiritual y social del barrio de la Ribera. La iglesia se construyo en el S. XIV (1328). Después
fuimos hacer la vuelta a la iglesia y
vimos un placita y a una banda de la calle hay como una baranda de mármol, tuvimos que entrar en la placita
para saber que era el fosal de las moreres. El Fosar de las Moreres era un
cementerio, en la descripción del mármol pone
que al Fosar de les moreres no entra ningún traidor pendiente nuestra banderas será luma del
honor. Los marinos eran los muertos en defensa de las libertades
y constituciones de Catalunya en el siglo de Barcelona. El pebetero que hay en
la plaza se inauguro en los años
(1713-1714. Como en el itinerario nos pide que preguntemos
En este
barrio y la otra banda de la rambla
viven muchas personas emigrantes, las tiendas los restaurantes muestran las
diferentes culturas en Barcelona. Al salir del fosar en la derecha vimos que
la calle de eixample es el paseo del
born que era el antiguo mercado de la ciudad pero no llegar del todo porque a
mano izquierda está la cabeza de la
calle Monta cada. La calle Monta cada es una de las mas largas de Barcelona
medieval tiene un conjunto de palacios y residencias aristocraticos que
consiste en el conjunto mas interesante
de la arquitectura civil de la ciudad. En el numero 23 esta la casa de
la torre trifora da donde se conserva
mejor el carácter inicial de las façanas barcelonense en el siglo
XVI y en el numero 20 encontrareis el palacio dalmases. Tiene la
función de generar el debate intervenir i ponerse delante de las quistiones de actualidad que afectan la sociedad civil
catalana también defensa y promover la lengua cultura catalana y la identidad
nacional de Catalunya.
En el numero 15 está el palacio Berenguer daguilla, que es el
actual museo de Picasso tuvimos que
entrar a la planta baja en la mano
derecha encontramos unas tines romanes. Justo delante esta el numero 12 se encuentra la colección Rocamora del museo de textil y indumentaria
antiguamente del palacio del Maques de Llio.
Podimos ver perfectamente esa calle los
turistas nos dejaron verla y nos gusto mucho lo coloridos que habían. Después
de haber visto el museo Picasso
travesamos la calle de la
Princesa. Vimos una pequeña iglesia y en
le calle Assaonador consistía en rascar los pelos de la piel de animales hasta dejar la lisa y a
punto para las operaciones, En la
otra banda de la iglesia encontrareis la
calle Cardeu salir a manos izquierda por
la calle Giralt el Pellicer, La profesión que tenia era que cuidaba las
pieles de los animales.
Al
final de la calle ensopegareu con el
Sant Pere más abajo giramos a la
izquierda y también a la derecha por la
calle de Madre de dios del Pilar hasta
llegar a la calle de Sant Pere, vimos el
palacio de la música catalana nos sentamos y
vimos las columnas policromadas,
es un edificio del modernismo catalán que se construyo por Luis Doménico y Monater al 1908. Su
nombre es Orfeo catalán las diferencias
de las dos façanas es que una es más grande y la otra tiene más columnas, a la
cantonada hay un relieve que tiene
decoraciones de mosaicos, se ha ampliado para que los actores tengan más
espacio.
Ara ya estamos muy cansadas por fin hemos acabado el barrio gótico!.
Les Rambles
El tercer dia del Crèdit de Síntesi, 11de Juny, el nostre recorregut era el de les Rambles.
A les 8:15 vam quedar a la parada de Can Rigal, la Saskia, la Cristina i la Sara, com l'Alma era l'ultima en arribar vam pujar al seu mateix tram. Vam anar fins a la parada de Palau Reial, vam agafar la linia verda fins a la parada de Catalunya. Només sortir del metro vam veure la Font de Canaletes on estaben allá els professors.Un cop vam arribar al punt de trobada, els professors ens van veure la feina que portavem feta; portar marcat l'itinerari i copiar les preguntes del dossier a la llibreta.Tot seguit vam obrir el mapa i vam començar el nostre feina d'aquell dia. Encara que l'itinerarri era de les rambles vam haver de passar per un munt de carrers fora de les Rambles i vam visitar molts llocs, com l'Universitat de Barcelona, MACBA, CCCB etc.Un cop vam acabar l'itinerari vam anar al punt de trobada per reunir-nos amb els professors i acomiadar-nos. Una vegada ens van passar la llista de que estabem bé, etc, vam tornar cap a casa, ja que ens habia donat temps de fer tot, cosa que un altre dia ens va tocar quedarnos una mica mes perque era molt llarg l'itinerari.
Mostra un mapa més gran
PER QUÈ LA RAMBLA ÉS ON ÉS?
Rambla de Canaletes
Rambla dels Estudis
Rambla de les Flors o de San Jose
Rambla de los Capuchinos (o del centre)
Rambla de Santa Mónica
Rambla del Mar
Per la Rambla et pots trovar amb persones que están fent de figures, que es diuen :
"estatuas vivientes"
Vam veure unes cuantes d'estatues pero aquesta es una de las que mes ens va cridar l'atenció, i per aixó ens vam fer la foto amb aquesta figura.
Vam pagar cadascuna del grup 5 centims, ja que ens va deixar fernos la foto amb ella li vam donar alguna cosa de propina per donar-li les gracies.
Aquestes persones es guanyen la vida fent aixó, i el que fan es:
si li poses diners, es mouen o fan alguna cosa graciosa o interesant, i si no, es queden quietes i semblen estastues de veritat.
Una vegada ramblejant, tocant a la Plaça Catalunya iniciem el recorregut des de la part més alta de la Rambla. Aquesta part més alta és la Rambla de Canaletes. Es diu així perque hi ha una Font que es diu Canaletes. El dit d'aquesta Font es que si beus d'ella, algún día tornarás a Barcelona.
En la Font de Canaletes es celebren les victòries del Barça.
Voliem fer-nos una foto de tot el grup en la Font de Canaletes, però una del grup es va tindre que marchar urgentment i l'altra es la que està fent la foto, llavors surten dos del grup. Molt guapas, per cert.
A les 8:15 vam quedar a la parada de Can Rigal, la Saskia, la Cristina i la Sara, com l'Alma era l'ultima en arribar vam pujar al seu mateix tram. Vam anar fins a la parada de Palau Reial, vam agafar la linia verda fins a la parada de Catalunya. Només sortir del metro vam veure la Font de Canaletes on estaben allá els professors.Un cop vam arribar al punt de trobada, els professors ens van veure la feina que portavem feta; portar marcat l'itinerari i copiar les preguntes del dossier a la llibreta.Tot seguit vam obrir el mapa i vam començar el nostre feina d'aquell dia. Encara que l'itinerarri era de les rambles vam haver de passar per un munt de carrers fora de les Rambles i vam visitar molts llocs, com l'Universitat de Barcelona, MACBA, CCCB etc.Un cop vam acabar l'itinerari vam anar al punt de trobada per reunir-nos amb els professors i acomiadar-nos. Una vegada ens van passar la llista de que estabem bé, etc, vam tornar cap a casa, ja que ens habia donat temps de fer tot, cosa que un altre dia ens va tocar quedarnos una mica mes perque era molt llarg l'itinerari.
Mostra un mapa més gran
PER QUÈ LA RAMBLA ÉS ON ÉS?
La paraula "rambla" és un terme d’origen àrab, aquesta paraula té dos significats: "llit de riu o de torrent cobert d’arena o de pedres procedents de les avingudes" i "camí o carrer destinat al passeig, generalment obert damunt un antic llit de riu o de torrent". Aquestes dues definicions donen una imatge de que es la Rambla de Barcelona, perquè és un carrer destinat al passeig i acaba amb un mar.
La Rambla de Barcelona té una llargària de 1Km 400m i esta formada per 6 diferents trams i cada tram té un nom popular degut a algun fet o característica del tram..
Els 6 trams són:Per la Rambla et pots trovar amb persones que están fent de figures, que es diuen :
Vam veure unes cuantes d'estatues pero aquesta es una de las que mes ens va cridar l'atenció, i per aixó ens vam fer la foto amb aquesta figura.
Vam pagar cadascuna del grup 5 centims, ja que ens va deixar fernos la foto amb ella li vam donar alguna cosa de propina per donar-li les gracies.
Aquestes persones es guanyen la vida fent aixó, i el que fan es:
si li poses diners, es mouen o fan alguna cosa graciosa o interesant, i si no, es queden quietes i semblen estastues de veritat.
 |
| Font de Canaletes |
En la Font de Canaletes es celebren les victòries del Barça.
Voliem fer-nos una foto de tot el grup en la Font de Canaletes, però una del grup es va tindre que marchar urgentment i l'altra es la que està fent la foto, llavors surten dos del grup. Molt guapas, per cert.
Rambles
Quant vam acabar de fer la
foto vam començar a baixar per la rambla i a un costat de la dreta de la rambla
vam trobar un carrer d’un pintor vam
anar per aquell carrer i vam arribar a un museu en aquell museu s’esposen obres d’art. Les exposicions temporals que
estan fent ara en el museu son l’art i la denuncia, grup de lectura,Música i
arts en viu, MACBA en família, MACBA es
viu dia i nit dels museus tallers cinema
i vídeo. El museu al va construir Richard Meier
va ser inaugurat a l’any 1995.
Las característiques que han cridat la atenció
son que hi ha molts cristalls, esta molt net i es molt modern.
Despres van pujar per carrer
dels Angels i ha ma dreta vam trobar una
universitat era la universitat de Barcelona pertany a la universitat de
medicina.
Hi ha 3 universitats mes importants:
- Una privada que es diu
Ramon Llull
- Real Acadèmia de medicina i
cirugia
- Real Academia de medicina
Justament en front de la
universitat teniam el Pasolini Roma (La casa de caritat) es va conventir en el
combent de monges de Montalegre al S.XIII i mes tarde en seminari conciliar
dels jesuïtes del S.XVI. Despres vam tornar
a la rambla per el carrer del carme, teniam que buscar el numero 47 i
entrar vam entrar i vam veure 3 institucions :
- <!--[endif]-->La seu de la
Reial Acadèmia Medicina
- <!--[endif]-->Institut
estudis catalans
Desprès vam anar al capdamunt del carrer del Carme
van trobar una església que es diu Betlem, pertany
al estil arquitectònic de parroco i jesuïtes ,
es va construir el 1936 poble república en la guerra civil.
El edifici va ser construït quant va se cremat l’interior de la copula.
Desprès vam anar a Portaferrisa i vam
fer una foto de un mosaic que havia en la font.
Las Ramblas Palau de la Virreina
Caminant per la
Rambla, trobem el Palau de la Virreina, construït l'any 1772-1777, està construït
entre l'Esglèsia de Betlem i el convent de Sant Josep.
Té el nom de Palau Vireina, per la jove Maria Francesca de Fivaller i Bruc. Ella era una novícia que estava en un convent, però la inesperada mort de Virrei la deixo sola en el seu treball a la mansió. Aquest edifici mai va ser un palau, en aquesta època amat, que és el Virrei de Peru, va fer construir la seva casa a la rambla, governo amb mà de ferro el virregante de Peru.
Amat ja estava jubilat per aquest motiu de Maria Fillaver, que mai va agafar el càrrec com Virreina oficialment, per això es va quedar a palau Virreina.
Té el nom de Palau Vireina, per la jove Maria Francesca de Fivaller i Bruc. Ella era una novícia que estava en un convent, però la inesperada mort de Virrei la deixo sola en el seu treball a la mansió. Aquest edifici mai va ser un palau, en aquesta època amat, que és el Virrei de Peru, va fer construir la seva casa a la rambla, governo amb mà de ferro el virregante de Peru.
Amat ja estava jubilat per aquest motiu de Maria Fillaver, que mai va agafar el càrrec com Virreina oficialment, per això es va quedar a palau Virreina.
es un dels personatges gegant.
Mes a baix del Palau Virreina, trobem la Boqueria que és un mercat molt conegut, que és un lloc on hi ha molts carrers cobertes, té 2583 m quadrats.
Després arribem a un bar molt conegut que es diu Pinotxo, fan un cafe amb llet condensada i llet natural, això ho diuen el biberó, té un gust molt dolç.
Salimos de la Boqueria y caminamos en dirección al mar por la Rambla hasta encontar una obra ceràmica dissenyada por Joan Miró que su nombre es la sonrisa .
A la plaça Reial hi ha uns fanals de forma al · legòriques d'arbre, que els disseny Antoni Gaudí. Al centre de la plaça hi ha un monument. Són les tres gràcies de la mitologia romana en les tres germanes de representants en ella, Aglaya, Talía i Eufrosine. Les tres són famoses per ser representat en un famós adequat de botticelli "les tres gràcies" d'aqui ve el nom de la font.
RAMBLES
Després
d'estar a la Plaça Reial ens vam anar cap a l'edifici de les Drassanes, que són
les més grans i completes del món.
Unes Drassanes són unes instal·lacions on es construïen i
es reparen els vaixells. Les Drassanes que hi ha a Barcelona són del segle XII
quant regnava Pere el Gran. Les Drassanes són de l'estil gòtic civil i
actualment s'ha convertit en el Museu Marítim de Barcelona.
Una
mica més avall al final de la rambla ens trobem amb Colom, és una estàtua molt
curiosa perquè el seu dit assenyala cap Amèrica, la història de Colom és
coherent amb l'adreça que assenyala el dit ja que la història de Colom diu que
ell va descobrir Amèrica en una rutina marítima.
Després
d'estar a les Drassanes vam anar a visitar el Palau del Mar.
El
Palau del Mar és un edifici del segle acrònim. Es va construir entre 1880 i
1890. Avui és la seu del Museu Històric de Catalunya i del Departament de
Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya
Fa deu anys
en el port hi havia el Port Vell de Barcelona. El Palau del mar té com entitats
que és un Museu d'història de Catalunya, del Centre d'història Contemporània de
Catalunya, del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de
Catalunya i d'una sèrie de negocis de restauració gastronòmica.
Les
Embarcacions que passejant els barcelonins i els visitants del Port de Barcelona
si diuen orenetes que són embarcacions de turisme amb un motor que fan petites
travesses per mostrar al litoral de Barcelona, dibuixant un bonic Perfil de la
Ciutat des de març.
Eixample
INTRODUCCIO
.jpg)
En el
eixample vam anar a dos jocs diferents primer vam anar a la rajoleta
i també vam anar a la pedrera. El dia que vam anar a la
pedrera ja estàvem molt cansats perquè cada dia teníem que anar
caminant d’un lloc a un altre.
abans a la pedrera.
EIXAMPLE
LA RAJOLETA
LA PEDRERA
.jpg)
Gaudi: Antoni Plàcid Gaudí i Cornet va néixer un 25 juliol 1852 a Reus, prop de Tarragona, fill d'un forjador, la seva mare mor en la seva joventut. Després de treballar com a aprenent de forjador Gaudí va començar els seus estudis d'arquitectura a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Allà no demostra ser un bon estudiant, però malgrat això obté el seu diploma d'aruitectura en 1878. Ea un arquitecte català, màxim representant del modernisme i un dels principals pioners de les avantguardes artístiques del segle XX. La seva figura és una de les més sorprenents de la història de l'arquitectura, tant per les seves innovacions, en aparença intuïtives, com per la seva pràctica aïllada dels corrents internacionals i imbuïda sovint en el mer treball artesanal.
.jpg)
Obres de Gaudí: Algunes de les seves obres mes famoses son la Pedrera, Reptil parc guell de Barcelona, la Sgrada Familia, el Capricho... i moltes mes que son iguals de boniques.
Els elements de la pedrera solen tenir elements amb forma de la natura com per exemple la closca de un caragol, pero també te elements amb forma geomètrica. Actualment en la Pedrera es pot visitar una habitació, el terrat, les golfes i el pati interior. La diferencia de la pedrera amb les altres façanes es que la Pedrera es mes alta que les demas i mes antigua.
En el nostre poble esplugues hi ha una
fabrica de rajoles que es diu la Rajoleta. El divendres dia 7 de juny ens van fer una explicació
de la rajoleta i desprès vam anar a fer una rajola.
La rajoleta es va
iniciar en el any 1883 i es va acabar de construir en l'any 1920. Els tres
arquitectes modernistes que va utilitzar la rajoleta van ser Domenach i
Muntaner, Puig i Cadafalch i Gaudi.
LA PEDRERA
Desprès de que ens expliquessin la rajoleta vam anar a veure la
pedrera un lloc molt bonic y ple de rajoles precioses. En realitat la pedrera
es diu casa Milá, el seu arquitecte va ser Gaudi.
.jpg)
Gaudi: Antoni Plàcid Gaudí i Cornet va néixer un 25 juliol 1852 a Reus, prop de Tarragona, fill d'un forjador, la seva mare mor en la seva joventut. Després de treballar com a aprenent de forjador Gaudí va començar els seus estudis d'arquitectura a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Allà no demostra ser un bon estudiant, però malgrat això obté el seu diploma d'aruitectura en 1878. Ea un arquitecte català, màxim representant del modernisme i un dels principals pioners de les avantguardes artístiques del segle XX. La seva figura és una de les més sorprenents de la història de l'arquitectura, tant per les seves innovacions, en aparença intuïtives, com per la seva pràctica aïllada dels corrents internacionals i imbuïda sovint en el mer treball artesanal..jpg)
Obres de Gaudí: Algunes de les seves obres mes famoses son la Pedrera, Reptil parc guell de Barcelona, la Sgrada Familia, el Capricho... i moltes mes que son iguals de boniques.
Els elements de la pedrera solen tenir elements amb forma de la natura com per exemple la closca de un caragol, pero també te elements amb forma geomètrica. Actualment en la Pedrera es pot visitar una habitació, el terrat, les golfes i el pati interior. La diferencia de la pedrera amb les altres façanes es que la Pedrera es mes alta que les demas i mes antigua.
La casa de les Punxes
.jpg){kind=link}
Pugem pel Passeig fins a la Diagonal i trenquem a la dreta. Observem la impressionant edificació que tenim davant, és coneguda com La Casa de les Punxes. És un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Inscrit entre els carrers de Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal a l'Eixample de Barcelona. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener de 1976. El seu nom es refereix a les seves capules que hi ha a dalt, que són formes de punxes.
Una vegada em sortit de la casa del baró de Quadres, continuem fins al carrer Bruc, girem a la dreta fins al carrer Valencia i de sobté vam veure que al xamfrà d'aquests carrers hi ha un edifici molt curiós. És un conservatori superior municipal de la música 1916, el seu arquitecte va ser Antoni Falaguera i Sivilla (1896-1945).
Ara, seguim el carrer de l'Almirall Roger de Llúria, es diu almirall perque el militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona on va arribar amb el seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran». Fou el més famós i victoriós almirall de l'Armada Reial durant el regnat de Pere el Gran. Roger de Llúria s'accentua perque és aguda acabada en vocal. Una vegada em passat per aquest carrer vam trencar cap a l'esquerra.
El modernisme català va tenir una àmplia difusió en totes les capes socials, i bona mostra d'aquesta que és l'extraordinària quantitat d'obres populars marcades per l'estil modernista.
En arribar al carrer d'Aragó, vam trovar l'església gòtica de la Concepció. Vam entrar-hi al claustre, pel carrer de llúria i en els panells vam trovar la seva historia:
Està situada en la Pl. Orquinaona, carrer jonqueres. Va ser traslladada al final del s. XVIII i al principi del s. XIX, la van trasladar perque la ciutat es feia cada vegada més gran.
Per el mateix carrer vam anar a l'illa que hi ha entre les travessies de Consell de Cent i Diputació. Vam veure la construcción de la mansana de la discordia.
Per el Passatge de Permanyer n'hi havien aquests tipus de cases:
Casa Lleó Morera:
Casa Batlló
Casa Mulleras i casa Bonet:
Una vegada que vam acabar això, vam sortir pel carrer Pau Claris, que va ser una capellà, però es va dedicar també a fou un polític i eclesiàstic català i el president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors. El 16 de gener de 1641, proclamà la República Catalana sota la protecció de França, vam trencar a la dreta i vam pujar al Consell de Cent, vam girar a l'esquerra fins al Passeig de Gràcia.
L'eixample L'illa de la Discòrdia
.
A Passeig de Gràcia es poden trobar casa Batlló, casa ametller i casa Lleó i Morera. La poma de la Discòrdia està situada al número 43 del passeig de Gràcia.
Es la casa Lleó i Morera, de Lluís Domènech i Montaner, es un progecte del añ 1902.
La casa Ametller a sigut un progecte de Josep Puig i Cadalafach, en el any 1898- 1900
En aquesta casa es pot trobar amb una façana la representació de Sant Jordi i un altres de un heroe ofagant a un drac.
Aquesta figura es la representació de Sant Jordi, en una estructura
Casa Batlló construida pero Antoni Gaudí en el any 1904- 1906.
En aquesta casa es pot obsevar en la representació del coronament del drag.
després vam anar a la Sagrada Família, que és l'obra més important d'Antoni Gaudíy amb ella va pretendre construir la gran catedral modernista de Barcelona. La construcció va ser iniciada en 1882 i encara està en construcció a tingut diversos arquitectes amb diferent forma de traballar.Aquesta va començar amb estil neogòtic. Aquesta foto la hem fet des de dalt de tot de la Pedrera:
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)